Accentuació de majúscules sense excuses

Refresquem que l’excusa les majúscules no s’accentuen va caducar fa molts anys. S’accentuen segons la normativa d’accentuació.

SORTIDA D’EMERGÈNCIA

El 1997 l’Organització Internacional per a la Normalització va crear la normativa ISO/IEC 8859-1, també coneguda com a Latin1, en què regulava els signes gràfics d’unes quantes llengües, entre aquestes, el català, en la codificació de la informació en màquines.

Però… una mica d’història

Sí que és cert que durant molt temps han sobrevolat històries al respecte:

1. A l’Estat espanyol les tipografies metàl·liques fetes a la impremta a principis del s. XX venien de França i tenien majúscules accentuades. Però a la dècada dels 40 amb la guerra i la postguerra, la producció francesa va desaparèixer i es van importar del Regne Unit o dels Estats Units, on no sempre tenien majúscules accentuades.

2. Abans de la composició i impressió amb planxes, era freqüent que es trenquessin els accents.

3. A les impremtes antigues i a les primeres màquines d’escriure era tècnicament complicat, i a vegades impossible, posar-hi accent.