Flaix lingüístic

El saló dels otakus

El món del Japó segueix sent un univers que pot semblar extraterrestre per a molta gent, però mirem d’aclarir alguns termes relacionats amb la cultura audiovisual del país. D’allà rebem el que en diuen manga i l’anime, i fins aquí tot sembla fàcil. El manga és el còmic japonès i l’anime els dibuixos animats. Tot i això, la realitat és una miqueta més complexa. Aquí a l’occident relacionem els còmics i els dibuixos amb la infància i la joventut, és una cosa que un adult no veuria. Allà al Japó molts adults consumeixen aquest contingut, i, de fet, hi ha fins i tot continguts dirigits especialment a adults.

Target a part, hi ha un parell més de termes que cal conèixer. L’escriptor de manga es diu mangaka. Un cosplay és una disfressa d’un personatge d’anime o de manga, i la persona que es disfressa es diu cosplayer. A una persona aficionada a l’anime i el manga és un otaku, tot i que al Japó es considera un terme despectiu. Quan un anime no té una traducció oficial en un idioma, alguns cops els fans fan traduccions pròpies per tal de facilitar la tasca de veure la sèrie. D’això en diem fansub (fan subtitles, en anglès). Finalment, quan un anime rep una producció més cara que se sol vendre en format separat en diem OVA (Original Video Animation). En molts casos, aquestes produccions segueixen una història alternativa a la de l’anime.

INFORMACIÓ EXTRA

Pel que fa als diversos gèneres de manga i anime, els que són dirigits a nens es diuen kodomo, que en japonès justament vol dir infant, i d’aquesta mateixa manera, per a cada generació els anomenem diferent. Però no només això! Si ets noia o si ets noi també hi ha uns gèneres específics. Per exemple, els shojo i els shonen (en tots dos casos la primera o és llarga) són manga i anime dirigits a joves, però els shojo (que vol dir noia) solen ser històries de drama i romanç, mentre que els shonen (que vol dir noi) solen ser més plens d’acció i lluita. D’altra banda, si ets adult i vols veure alguna cosa amb més sexualitat i temes més madurs tenim els seinen, dirigits a homes, o els josei (en japonès, una i que segueix una e serveix per allargar el so de l’altra vocal i, per tant, no la pronunciem), dirigits a dones. En el cas dels seinen la sexualitat és més òbvia i explícita, mentre que en els josei l’amor és molt més madur i romàntic. I si t’interessen més els romanços homosexuals existeixen també els shojo-ai i els shonen-ai (literalment amor de noies i amor de nois), que normalment ensenyen històries de romanç de joves o adolescents homosexuals.

Si t’interessen coses amb contingut més explícit, també en tenen molt, distribuïts entre el que en diuen hentai, yaoi o yuri. El hentai (en japonès, pervertit, estrany) és representació de parelles heterosexuals, mentre que el yaoi i el yuri són d’homes i de dones respectivament. Tot i això, el yaoi normalment l’escriuen i el consumeixen dones, no homes homosexuals (per als homes hi ha un altre gènere que sol ser més explícit anomenat bara, però aquest terme no és tan reconegut internacionalment com la resta).

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *